dijous, 21 de novembre del 2013

Mentol

És un compost orgànic de tipus terpè (exactament un monoterpè alcohol).

·Fórmula química: C10H20O
·Massa molar: 156.27 g/mol-1
·Estructura: El mentol natural existeix en forma d'esteroisòmer pur però existeixen 8 possibles estereoisòmers.

·Característiques:
-Substància cerosa i cristal·lina de color clar o blanc
-Sòlid a temperatura ambient
-S'evapora fàcilment absorbint calor, per això és molt olorosa i dóna sensació de frescor
-És un anestèsic local i amb propietats contra la irritació (especialment contra les irritacions menors de la gola)
-Actua com un antagonista del receptor opioide kappa


dimecres, 9 d’octubre del 2013

Funcions del cobalt en els ésser vius



El cobalt és essencial per a tots els animals, inclòs els humans. 
-Forma part de la cobaltina (vitamina B12)
-La deficència de cobalt pot portar a l'anèmia

Funcions del sodi als éssers vius


-Participa al metabolisme cel·lular
 -Manté el volum i la osmolaritat
 -Participa a l'impuls nerviós 
    ·Contracció muscular
    ·Equilibri àcid-base
    ·Absorció de nutrients per membrana
 -Es troba a la sang

    ·L'augment de sodi en sang: hipernatremia
    ·Disminució de sodi en sang: hiponatremia

dilluns, 30 de setembre del 2013

El mètode científic

-Observació: l'observador descobreix algun aspecte que desconeix i es planteja un problema per intentar entendre-ho. Pot ser en la natura o en un medi no natural.

-Formulació d'una hipòtesi: Es plantegen diferents respostes al problema. Se selecciona una capaç d'explicar el problema.

-Experimentació: Es dissenyen i realitzen uns experiments per confirmar o descartar la hipòtesi platejada. Al medi natural, inclou el treball de camp. Els dissenys han de tenir únicament una variable depenent.

-Anàlisi de resultats: Es treballa sobre els resultats obtinguts i es comparen amb els resultats esperats si la hipòtesi fos certa.

-Conclusions i establiment de lleis científiques: A partir dels resultats obtinguts pots rebutjar la hipòtesi o admetre-la. Si la rebutges, es torna a formular altra hipòtesi. Si es verificada, pots enunciar una teoria o un model de funcionament del fenomen.

dissabte, 28 de setembre del 2013

Àrees de la biologia

Anatomia: Estructura dels éssers vius.
 -Anatomia descriptiva (separa el cos en sistemes)
 -Anatomia regional (per divisions especials)
 -Anatomia aplicada (relaciona diagnòstic amb el tractament)
 -Anatomia comparada (veterinaris)
 -Anatomia microscópica (amb microscòpi)
 -Anatomia macroscópica (sense microscòpi)
 -Anatomia del desenvolupament (des de la fertilització fins al postnatal)
 -Anatomia funcional (funció dels òrgans)
 -Anatomia superfície (rehabilitatació)
 -Anatomia quirúrgica (pavelló)
 -Anatomia radiológica (mitjançant imatges)
 -Anatomia patológica (deteriorament d'òrgans i sistemes)

Biofísica: Processos físics als éssers vius.
 -Biomecànica (models, fenòmens i lleis que siguin rellevants en el moviment)
 -Bioacústica (producció del so, la seva dispersió  i la seva recepció en animals)
 -Motors molecul·lars (origen dels moviments)
 -Comunicació mol·lecular (transmissió i recepció d'informació mitjançant mol·lècules)
 -Divisió cel·lular

Bioquímica: Composició i processos químics als éssers vius.
 -Bioquímica estructural (arquitectura química de les macromolècules biològiques)
 -Química bioorgànica (composts orgànics)
 -Enzimologia (comportament enzimes)
 -Bioquímica metabólica (rutes metabòliques)
 -Xenobioquímica (comportament metabòlic)
 -Inmunologia (reacció d'organismes enfront d'altres)
 -Endocrinologia (hormones)
 -Neuroquímica (mol·lecules orgàniques que participen en l'activitat neuronal)
 -Quimiotaxonomia (clasificació i identificació)
 -Ecologia química (compostos químics d'origen biològic)
 -Virologia (virus)
 -Genètica mol·lecular i ingenieria genètica (gens, herència i expressió)
 -Biologia mol·lecular (processos de desenvolupament)
 -Biologia cel·lular (morfologia i fisiologia de cèl·lules)

Botànica: Organismes vegetals.
 -Morfologia interna i externa (caràcters interns i externs)
 -Fisiologia vegetal (funcions de les plantes)
 -Embriologia vegetal (desenvolupament de les plantes)
 -Ecologia vegetal (relacio entre plantes i medi ambient)
 -Sistemàtica vegetal (classificació i distribució de les plantes)
 -Paleontologia vegetal (vida vegetal en èpoques passades)
 -Geografia botànica (distribució vegetal sobre la Terra)
 -Patologia vegetal (malalties vegetals)

Citologia: Estructures i funcions de les cèl·lules.

Ecologia: Relació entre els éssers vius i el seu medi.
 -Ecologia microbiana (microorganismes)
 -Biogeografia (distribució dels éssers vius sobre la Terra)
 -Etoecología (comportaments dels éssers vius en el ambient)
 -Ecologia del comportament (conducta animal)
 -Ecologia del paisatge (paisatges)
 -Ecologia matemàtica (aplicació dels teoremes i mètodes matemàtics als problemes de la        relació dels éssers vius amb el seu medi)
 -Biologia de la conservació (causes de la pèrdua de diversitat)

Embriologia: Desenvolupament dels embrions.
 -Embriologia comparada
 -Embriologia química
 -Embriologia moderna

Etologia: Comportament animal.

Filogènia: Relacions evolutives entre éssers vius.

Genètica: Herència dels caràcters biològics.
 -Mendeliana (cromosomes i gens)
 -Quantitativa (impacte de gens sobre el fenotip)
 -Molecular (ADN)
 -Evolutiva i de poblacions (evolució i comportament de gens en una població)

Histologia: Estructura i funció dels teixits.

Immunologia: Mecanismes de defensa dels organismes.
 -Immunitat humoral i cel·lular (mecanisme d'immunitat)
 -Immunologia clàssica (relació entre els sistemes corporals, patògens i immunitat)
 -Immunologia clínica (malalties causades pels trastorns del sistema immunitari)

Microbiologia: Organismes microscòpics.
 -Bacteriologia: (bacteris, arqueobacteris).
 -Virologia (virus)
 -Micologia (fongs).
 -Parasitologia (paràsits)
 -Protistología (protistas)
 -Micropaleontologia (microfòssils)
 -Palinologia (pol·len i espores)
 -Ficologia (algues i microalgues)
 -Protozoología (protozous)
-Micobacteriologia (gènere Mycobacterium)


Morfologia: Forma i origen de les estructures dels éssers vius.
 -Morfologia descriptiva (descripció i comparació de les formes orgàniques)
 -Morfologia teòrica (constriccions morfològiques)
 -Morfologia funcional (forma orgànica i les característiques en relació amb la funció)
 -Morfologia evolutiva (història de la forma orgànica)

Organografia: Estructura i funcions dels òrgans.

Paleontologia: Vida en èpoques passades.
 -Paleobiologia (organismes del passat)
 -Tafonomia (processos de fossilització i formació de jaciments de fòssils)
 -Biocronologia (edat de les entitats paleobiológicas, ordenació temporal i datació d'esdeveniments biòtics del passat)

Sistemàtica: Classificació segons l'evolució i la filogènia.

Taxonomia: Principis de la classificació dels éssers vius.

Virologia: Virus.

Zoologia: Organismes animals.
 -Entomologia (insectes)
 -Helmintología (cucs o helmints)
 -Herpetologia (amfibis i rèptils)
 -Ictiologia (peixos)
 -Malacologia (mol·luscs)
 -Mastozoología (mamífers)
  -Ornitologia (aus)

divendres, 27 de setembre del 2013

Ja estem de volta!

Bon dia! Ja em tornat de vacances i comencem el nou curs de biologia de segon de batxillerat. Intentarem fer-ho igual o millor que l'any passat! Espero veure-us per aquí!

dimarts, 21 de maig del 2013

Beno Gutenberg


Beno Gutenberg (4 de juny de 1889 - 25 de gener de 1960) va ser un sismòleg alemany. Va néixer a Darmstadt i va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Göttinget el 1911. Va mantenir la seva posició a la Universitat de Strasbourg i a la Universitat de Frankfurt-am-Main fins que va marxar a l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) el 1929, on gràcies a l'ajuda de desenvolupadors d'instrumentació sísmica, va poder desenvolupar el primer catàleg mundial modern de terratrèmols, denominat "Seismicity of the Earth".
Gutenberg va fer diverses contribucions importants a la ciència, com la definició del diàmetre del nucli de la Terra ja que, el 1913, va establir la localització del límit entre el mantell terrestre i el nucli, situant-lo a uns 2.900 km de profunditat; aquest límit rep el seu nom (discontinuïtat de Gutenberg).


El seu estudi: Va estudiar les capes internes de la Terra. Les ones sísmiques són causades generalment per explosions i terratrèmols per sota del terra, però en 1913 Gutenberg va observar que, a certa profunditat sota la superfície de la Terra, les ones primàries disminuir dràsticament i les ones secundàries es van aturar per complet. Encara que les ones secundàries poden transmetre a través de material sòlid, aquestes ones no poden viatjar a través del líquid. Per tant, Gutenberg va arribar a la conclusió, correctament, que a la profunditat específica en què les ones secundàries que s'esvaeixen, prop de 1118.468 milles (1.800 km) per sota de la superfície, el líquid ha d'estar present.

dilluns, 20 de maig del 2013

Clonació humana

Procés pel qual s'aconsegueixen, de forma asexual, còpies idèntiques d'un organisme, cèl·lula o molècula ja desenvolupat. Dos tipus principalment:

-Divisió d'embrions
Es realitza en un estat inicial de desenvolupament quan les cèl·lules de l'embrió encara no s'han diferenciat i són totipotents. Cada divisió pot produir un individu complet. Aquest mecanisme forma ésser idèntics entre si, però diferents dels progenitors.

-Transferència de nuclis
Es transfereixen nuclis de cèl·lules embrionàries no diferenciades a oòcits als quals se'ls ha extret el nucli (enucleats). Els individus produïts són idèntics als que es desenvoluparien de les cèl·lules embrionàries. També es poden transferir nuclis de cèl·lules somàtiques a òvuls o zigots, i els individus obtinguts serien idèntics a l'adult del qual procedeixen els nuclis.

Article del diari "EL PAÍS":
Obtingudes mitjançant clonació cèl·lules mare embrionàries de persones

Un grup de científics nord-americans ha aconseguit per primera vegada cèl·lules mare embrionàries amb el mateix ADN (clonades) d'un adult. L'experiment s'ha realitzat amb una ovella, l'ovella Dolly. La tècnica utilitzada és la de transferència nuclear. El mètode ja s'havia assajat amb èxit en diferents animals però mai havia funcionat en persones. Per això, es valora especialment que s'hagi aconseguit millorar la tècnica perquè funcioni en humanos. Pero aquesta millora s'acosta a un tema tabú: la clonació humana. Mitalipov, director d'aquest assaig, al·ludeix al tema en el resum que ha fet en una nota de premsa: "La nostra investigació està directament dirigida a aconseguir cèl·lules mare per usar-les en el futur per combatre malalties. Encara que els avenços en la tècnica de transferència nuclear condueixen sovint a la discussió pública sobre els aspectes ètics de la clonació humana, aquest no és el nostre objectiu. I tampoc creiem que els nostres troballes puguin ser utilitzats per altres per avançar en aquesta direcció ", ha dit. De totes maneres, els experts han afirmat que això és només un pas, que falta molt per crear humans idénticos .El assoliment és indubtable, però potser quedi enfosquit per la possibilitat del clonatge, molt menys pràctica però més cridanera.


dijous, 2 de maig del 2013

L'ovari

L'ovari és una part interna dels organismes sexuals femenins tant en animals com en els vegetals. Els ovaris són part de l'aparell reproductor femení. Habitualment una femella disposa de dos ovaris.
Les seves funcions són produir oòcits i secretar hormones femenines: els estrògens i la progesterona.

Els estrògens
Hi ha diferents tipus de estrògens naturals:
-Estrona: estrogen que promou, principalment, el desenvolupament i el manteniment de les estructures reproductives de la dona (especialment la capa endometrial de l’úter), les característiques secundàries sexuals l’augment dels pits. El lloc principal de síntesi de l’estrona es troba en els teixits extraovàrics, el múscul esquelètic i el teixit adipós.
-Estradiol: estrogen més potent i abundant dels estrògens dels ovaris, que ajuda a controlar el balanç de líquids i electròlits.
-Estriol: la seva funció és estimular la síntesi de proteïnes.

Els estrògens, com a hormones sexuals femenines, tenen una important funció a la pubertat, periode on es fa la diferenciació sexual, i al període fèrtil de les dones regulant el cicle menstrual i, quan s'escau, el periode d'embaràs, part i postpart.

Pubertat
Els nivells d’estrògens són baixos durant la infantesa i augmenten amb la pubertat, per a desenvolupar de les característiques sexuals secundàries femenines.

Menstruació
Els estrògens regulen el cicle menstrual, presentant una major concentració durant els primers set dies d'aquest.L’alteració hormonal postmenopàusica més important és la caiguda de la secreció d’estrògens per part dels ovaris.La caiguda del nivell d’estrògens després de la menopausa porta a sufocacions, a l’aprimament de les mucoses vaginals i de la uretra, i a la disminució de la mida dels òrgans reproductius i dels pits.

Embaràs i postpart
Durant l’embaràs, el nivell d’estrògens augmenta en grans quantitats, en especial el d’estriol i estradiol.Les dones embarassades excreten grans quantitats d’estriol a través de l’orina.

Els homes també posseeixen estrògens al seu organisme encara que les dones els tenen en quantitats molt més elevades.
-La producció d’estradiol als testicles juga un paper important al desenvolupament d’espermatozous normals. 
-La síntesi d’estrona i estradiol al teixit adipós augmentarà en situacions de sobrepès.
-Acaba amb l’augment d’altura durant la pubertat. 
-Les substàncies de dopatge emulen l’hormona masculina testosterona, però en ingerir una quantitat massa elevada, la testosterona pot ésser convertida a estradiol.

La progesterona
La progesterona es produeix als ovaris (concretament, al cos luti després de l'ovulació), les glàndules suprarenals (a prop dels ronyons) i, durant l'embaràs, a la placenta. La progesterona també s'emmagatzema al teixit adipós (greix).
En els humans, durant l'embaràs es produeix un augment de la progesterona:
-Inicialment la font és el cos luti.
-Després de la vuitena setmana, la producció de progesterona es desplaça cap a la placenta. Aquesta segona font utilitza el colesterol matern com a substrat inicial. La major part de la progesterona produïda entra cap a la circulació materna, però una part és recollida per la circulació fetal.
-Una font addicional de progesterona són els productes làctics. Aquests contenen molta progesterona perquè a les granges lleteres les vaques són munyides durant l'embaràs, quan el contingut de progesterona a la llet és alt.

A vegades, la progesterona també s'anomena “hormona de l'embaràs”, ja que té algunes funcions relacionades amb el desenvolupament del fetus:
-Fa que l'endometri romangui en estat de secreció per preparar-se per la implantació de l'embrió a l'úter. Al mateix temps, la progesterona afecta l'epiteli vaginal i el mucus cervical, fent-lo gruixut i impenetrable per l'esperma. Si l'embaràs no s'esdevé, els nivells de progesterona començaran a decréixer causant la menstruació. Aquest procés té lloc en els ésser humans.
-Durant la implantació i la gestació, la progesterona sembla disminuir la resposta immunitària materna per permetre l'acceptació de l'embaràs.
-Disminueix la capacitat de contracció del múscul llis de l'úter.
-Inhibeix la lactància durant l'embaràs. La disminució dels nivells de progesterona després del part és un dels factors desencadenants de la producció de llet.


       Estrògen:                                                                                             Progesterona:

dijous, 18 d’abril del 2013

Noradrenalina


La noradrenalina (C8H11NO3), també anomenada norepinefrina, és un neurotransmissor que s'aboca al torrent sanguini, que també pot actuar com a hormona.

Com neurotransmissor  és alliberada de les neurones simpàtiques afectant el cor. Un increment en els nivells de noradrenalina del sistema nerviós simpàtic incrementa el ritme de les contraccions.

Com hormona de l'estrès, la noradrenalina afecta parts del cervell com ara l'amígdala cerebral, on l'atenció i respostes 
són controlades.
Pot ser usada per al tractament de trastorns de dèficit d'atenció / hiperactivitat, depressió, i hipotensió.

dilluns, 15 d’abril del 2013

Tipus de neurones

·Segons la polaritat trobem:

-Unipolars: són aquelles des de les quals neix només una prolongació que es divideix en dues branques i es comporta funcionalment com un axón excepte en els seus extrems ramificats que la branca perifèrica reben senyals i funcionen com dendritas i transmeten l'impuls sense que aquest passi per el soma neuronal. Són típiques dels ganglis de invertebrats i de la retina.

-Bipolars: tenen un cos cel·lular allargat i d'un extrem parteix una dendrita i de l'altre l'axón (solament pot haver un per neurona). El nucli d'aquest tipus de neurona es troba situat al centre d'aquesta, de manera que pot enviar senyals cap a ambdós pols de la mateixa. Exemples d'aquestes neurones es troben en les cèl·lules bipolars de la retina, del gangli coclear i vestibular, aquests ganglis són especialitzats de la recepció de les ones auditives i de l'equilibri.

-Multipolars: tenen una gran quantitat de dendritas que neixen del cos cel·lular. Aquest tipus de cèl·lules són la clàssica neurona amb prolongacions petites (dendrites) i una prolongació llarga o axón. Representen la majoria de les neurones.

·Segons la forma i la mida trobem principalment les piramidals, presents en l'escorça cerebral.

divendres, 8 de març del 2013

Jugam a ser metges!

En aquesta direcció, podràs operar el cor, el braç i l'ull d'un noi. Està en anglès, però és molt fàcil. Tens que anar agafant el material necessari per a el que vas a fer, i procedir a fer-lo. Si cliques a la part del cos que vols operar en aquesta entrada, et portarà al joc corresponent. Esper que us agradi!

La guerra dels paràsits

En aquest joc, tens que propagar els paràsits a altres cèl·lules i convertir-te en l'espècie dominant. Arrossega els teus paràsits als altres per a que es converteixen en paràsits de la teva espècie. Aquest joc està en anglès, però es molt fàcil de jugar. Esper que vos agradi!

dijous, 7 de març del 2013

Aparell digestiu

Si tens un examen de l'aparell digestiu, en aquesta pàgina trobaràs moltíssima informació sobre el tema. A més, està tot clarament explicat i ho entrendràs perfectament. Aquesta pàgina està en castellà, i conté les funcions de l'aparell digestiu, els tipus de digestió, els òrgans digestius, un quadre amb les característiques de la digestió en invertebrats i vertebrats i moltíssimes coses més. Esper que vos agradi!