dimarts, 21 de maig del 2013

Beno Gutenberg


Beno Gutenberg (4 de juny de 1889 - 25 de gener de 1960) va ser un sismòleg alemany. Va néixer a Darmstadt i va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Göttinget el 1911. Va mantenir la seva posició a la Universitat de Strasbourg i a la Universitat de Frankfurt-am-Main fins que va marxar a l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) el 1929, on gràcies a l'ajuda de desenvolupadors d'instrumentació sísmica, va poder desenvolupar el primer catàleg mundial modern de terratrèmols, denominat "Seismicity of the Earth".
Gutenberg va fer diverses contribucions importants a la ciència, com la definició del diàmetre del nucli de la Terra ja que, el 1913, va establir la localització del límit entre el mantell terrestre i el nucli, situant-lo a uns 2.900 km de profunditat; aquest límit rep el seu nom (discontinuïtat de Gutenberg).


El seu estudi: Va estudiar les capes internes de la Terra. Les ones sísmiques són causades generalment per explosions i terratrèmols per sota del terra, però en 1913 Gutenberg va observar que, a certa profunditat sota la superfície de la Terra, les ones primàries disminuir dràsticament i les ones secundàries es van aturar per complet. Encara que les ones secundàries poden transmetre a través de material sòlid, aquestes ones no poden viatjar a través del líquid. Per tant, Gutenberg va arribar a la conclusió, correctament, que a la profunditat específica en què les ones secundàries que s'esvaeixen, prop de 1118.468 milles (1.800 km) per sota de la superfície, el líquid ha d'estar present.

dilluns, 20 de maig del 2013

Clonació humana

Procés pel qual s'aconsegueixen, de forma asexual, còpies idèntiques d'un organisme, cèl·lula o molècula ja desenvolupat. Dos tipus principalment:

-Divisió d'embrions
Es realitza en un estat inicial de desenvolupament quan les cèl·lules de l'embrió encara no s'han diferenciat i són totipotents. Cada divisió pot produir un individu complet. Aquest mecanisme forma ésser idèntics entre si, però diferents dels progenitors.

-Transferència de nuclis
Es transfereixen nuclis de cèl·lules embrionàries no diferenciades a oòcits als quals se'ls ha extret el nucli (enucleats). Els individus produïts són idèntics als que es desenvoluparien de les cèl·lules embrionàries. També es poden transferir nuclis de cèl·lules somàtiques a òvuls o zigots, i els individus obtinguts serien idèntics a l'adult del qual procedeixen els nuclis.

Article del diari "EL PAÍS":
Obtingudes mitjançant clonació cèl·lules mare embrionàries de persones

Un grup de científics nord-americans ha aconseguit per primera vegada cèl·lules mare embrionàries amb el mateix ADN (clonades) d'un adult. L'experiment s'ha realitzat amb una ovella, l'ovella Dolly. La tècnica utilitzada és la de transferència nuclear. El mètode ja s'havia assajat amb èxit en diferents animals però mai havia funcionat en persones. Per això, es valora especialment que s'hagi aconseguit millorar la tècnica perquè funcioni en humanos. Pero aquesta millora s'acosta a un tema tabú: la clonació humana. Mitalipov, director d'aquest assaig, al·ludeix al tema en el resum que ha fet en una nota de premsa: "La nostra investigació està directament dirigida a aconseguir cèl·lules mare per usar-les en el futur per combatre malalties. Encara que els avenços en la tècnica de transferència nuclear condueixen sovint a la discussió pública sobre els aspectes ètics de la clonació humana, aquest no és el nostre objectiu. I tampoc creiem que els nostres troballes puguin ser utilitzats per altres per avançar en aquesta direcció ", ha dit. De totes maneres, els experts han afirmat que això és només un pas, que falta molt per crear humans idénticos .El assoliment és indubtable, però potser quedi enfosquit per la possibilitat del clonatge, molt menys pràctica però més cridanera.


dijous, 2 de maig del 2013

L'ovari

L'ovari és una part interna dels organismes sexuals femenins tant en animals com en els vegetals. Els ovaris són part de l'aparell reproductor femení. Habitualment una femella disposa de dos ovaris.
Les seves funcions són produir oòcits i secretar hormones femenines: els estrògens i la progesterona.

Els estrògens
Hi ha diferents tipus de estrògens naturals:
-Estrona: estrogen que promou, principalment, el desenvolupament i el manteniment de les estructures reproductives de la dona (especialment la capa endometrial de l’úter), les característiques secundàries sexuals l’augment dels pits. El lloc principal de síntesi de l’estrona es troba en els teixits extraovàrics, el múscul esquelètic i el teixit adipós.
-Estradiol: estrogen més potent i abundant dels estrògens dels ovaris, que ajuda a controlar el balanç de líquids i electròlits.
-Estriol: la seva funció és estimular la síntesi de proteïnes.

Els estrògens, com a hormones sexuals femenines, tenen una important funció a la pubertat, periode on es fa la diferenciació sexual, i al període fèrtil de les dones regulant el cicle menstrual i, quan s'escau, el periode d'embaràs, part i postpart.

Pubertat
Els nivells d’estrògens són baixos durant la infantesa i augmenten amb la pubertat, per a desenvolupar de les característiques sexuals secundàries femenines.

Menstruació
Els estrògens regulen el cicle menstrual, presentant una major concentració durant els primers set dies d'aquest.L’alteració hormonal postmenopàusica més important és la caiguda de la secreció d’estrògens per part dels ovaris.La caiguda del nivell d’estrògens després de la menopausa porta a sufocacions, a l’aprimament de les mucoses vaginals i de la uretra, i a la disminució de la mida dels òrgans reproductius i dels pits.

Embaràs i postpart
Durant l’embaràs, el nivell d’estrògens augmenta en grans quantitats, en especial el d’estriol i estradiol.Les dones embarassades excreten grans quantitats d’estriol a través de l’orina.

Els homes també posseeixen estrògens al seu organisme encara que les dones els tenen en quantitats molt més elevades.
-La producció d’estradiol als testicles juga un paper important al desenvolupament d’espermatozous normals. 
-La síntesi d’estrona i estradiol al teixit adipós augmentarà en situacions de sobrepès.
-Acaba amb l’augment d’altura durant la pubertat. 
-Les substàncies de dopatge emulen l’hormona masculina testosterona, però en ingerir una quantitat massa elevada, la testosterona pot ésser convertida a estradiol.

La progesterona
La progesterona es produeix als ovaris (concretament, al cos luti després de l'ovulació), les glàndules suprarenals (a prop dels ronyons) i, durant l'embaràs, a la placenta. La progesterona també s'emmagatzema al teixit adipós (greix).
En els humans, durant l'embaràs es produeix un augment de la progesterona:
-Inicialment la font és el cos luti.
-Després de la vuitena setmana, la producció de progesterona es desplaça cap a la placenta. Aquesta segona font utilitza el colesterol matern com a substrat inicial. La major part de la progesterona produïda entra cap a la circulació materna, però una part és recollida per la circulació fetal.
-Una font addicional de progesterona són els productes làctics. Aquests contenen molta progesterona perquè a les granges lleteres les vaques són munyides durant l'embaràs, quan el contingut de progesterona a la llet és alt.

A vegades, la progesterona també s'anomena “hormona de l'embaràs”, ja que té algunes funcions relacionades amb el desenvolupament del fetus:
-Fa que l'endometri romangui en estat de secreció per preparar-se per la implantació de l'embrió a l'úter. Al mateix temps, la progesterona afecta l'epiteli vaginal i el mucus cervical, fent-lo gruixut i impenetrable per l'esperma. Si l'embaràs no s'esdevé, els nivells de progesterona començaran a decréixer causant la menstruació. Aquest procés té lloc en els ésser humans.
-Durant la implantació i la gestació, la progesterona sembla disminuir la resposta immunitària materna per permetre l'acceptació de l'embaràs.
-Disminueix la capacitat de contracció del múscul llis de l'úter.
-Inhibeix la lactància durant l'embaràs. La disminució dels nivells de progesterona després del part és un dels factors desencadenants de la producció de llet.


       Estrògen:                                                                                             Progesterona: